Quan vam oblidar-nos de viure / When we forgot to live

English version below 

En algun moment vam normalitzar el viure per treballar, el sentir-nos culpables per seure al sofà, llegir un llibre al parc, dormir fins tard. Hem interioritzat la necessitat de productivitat constant. Si em preguntes a què em dedico no vull que esperis que et respongui la meva professió, la meva feina actual o el que estudio, perquè em dedico a viure, a ser feliç. 

I ara alguns pensareu "hippy", il·lusa, o fins i tot egoista, perquè per a que jo pugui dedicar-me a viure algú altre s'ha de dedicar a treballar, no? Quan ens vam convertir en aquesta societat?

No et preguntaré quin és el teu objectiu vital o el teu propòsit. Vull que em parlis del que fas quan et treus la corbata, quan et rentes la cara o et pintes els llavis per a tu i no per als teus clients, de com t'agrada que et  facin els petons, o fer sexe, del llibre que estàs llegint, aquell que et fa volar la ment i no aquell que et va dir el teu company de feina per a continuar sent productiu quan deixes l'oficina. Treu el mòbil per a parlar amb la teva mare, o els teus amics, per ensenyar-me una foto de l'últim noi amb qui t'has anat al llit, però no per a mirar el mail de la feina. 

Cada vegada em sento més atrapada en aquesta societat que només em concep com un element dins de l'engranatge. No hem nascut per a això. Hem oblidat el que significa estar viu? Per què et preguntes quin és el teu propòsit? Viu! Aquest és el teu propòsit, deixa de buscar el motiu per al qual estàs aquí, perquè és simplement aquest. 

I si el que et fa bategar el cor és comprar i vendre accions, o treballar 10h per en un futur tenir la feina que desitges, no seré jo la que et digui que això no és felicitat. Però no és la meva. 

I ara em diràs que el món no funcionaria si tothom pensés o volgués el que jo, però saps què? Aquest món ja no funciona, aquest món mata, encadena, a mi; que ho he tingut tot, i a ells, que no han tingut res per a que nosaltres ho tinguéssim tot. Així per a mi pots deixar que s'aturi, que deixi de funcionar. No m'interessa un món on no som lliures per a viure. 

Però si en algun moment deixés de trobar normal l'inacceptable, truca'm. 

ENGLISH

At some point we normalized the "live to work", feeling guilty for seating on the sofa, reading a book at the park, sleeping in. We've internalized the need for constant productivity. If you were to ask me what do I do, I don't want you to expect my answer to be my career, my current job or what I'm studying, because what I do is live, be happy. 


And now some of you might think "what a hippy", such naïve or even selfish little girl, because in order for me to dedicate my life to being happy somebody else needs to dedicate their life to working, right? When did we become this society?

I am not going to ask you what your life goal is or your purpose. Tell me about what you do when you take your tie off, when you wash your face at night, or put on lipstick for yourself and not for your clients, tell me about how you like to be kissed, or how you like to have sex, the book you're reading, the one that blows your mind and not that one your workmate told you about so you could continue to be productive when you leave the office. Get your phone out to talk to your mum, or your friends, to show me a picture of the last guy you slept with, but not to check your work email. 

I feel more and more trapped in this society that only sees me as another piece in its machinery. This is not what we were born for. Have we forgotten what it means to be alive? Why are you asking yourself what's your purpose? Live! This is your purpose, stop looking for the reason you are alive, because it is simply this. 

And if what makes your heart beat is the stock market, or working 10h per day so you can have the job you're seeking, I won't be the one to tell you that's not happiness. But it is not my happiness.

And now you'll tell me that the world wouldn't work if everybody thought or wanted what I want, but you know what? This world doesn't work, this world kills, enslaves, me; that I've had everything, and them, who've had nothing so we could have everything. So if you ask me, let the world stop, let it stop working. I'm not interested in a world in which we're not free to live.

But if at some point you stop finding normal what's unacceptable, please call me.