Un estiu a Jersey - A summer in Jersey

“The young always have the same problem - how to rebel and conform at the same time. They have now solved this by defying their parents and copying one another.” ― Quentin Crisp

English version below

Em llevo a les 6:40, em vesteixo i pentino. A les 7 baixo a preparar l'esmorzar pels adolescents mentre poso aigua a bullir pel cafè. 

Entrem els plats bruts a la cuina, trec les bosses amb el dinar al menjador, el cistell amb la fruita, els snacks i les bosses de patates.

- Don't forget your lunch! Have a nice day!

- Thank you, you too! - contesten mig distrets mentre surten de la Residència.

Els matins són sempre semblants, els adolescents van baixant de mica en mica, amb cara de son i amb la veu ronca diuen un bon dia fluixet, que els fa d'allò més adorables. Especialment aquells matins de dissabte que s'aixequen a les 6 o 7 del matí i amb el pijama encara posat i els ulls plens de lleganyes, baixen i seuen a taula amb els seus companys que ja tenen la maleta llesta a la porta, preparats per marxar. I fan bromes i ploren una mica.

Quan ja són fora netejo les taules i esmorzo mentre converso amb les dues magnífiques dones amb les que tinc la sort de treballar. 

Amb les claus a una mà i una bossa de basura a l'altra, reviso les habitacions i omplo la pissarra d'estrelles. Qui m'hauria dit que un sistema tant simple funcionaria tant bé? La seva emoció al rebre 5 estrelles per tenir l'habitació endreçada i el llit fet és francament divertida.

Aleshores estic lliure, de les 9:30 a les 16:30. Hores que inverteixo passejant per l'illa - quin plaer poder anar a tot arreu caminant -, per la platja, estirada al sofà, mirant una pel·lícula, llegint, escribint... I dia si, dia no, m'ofereixo de forma voluntària per anar a l'escola a ajudar als monitors amb les activitats. 

A partir de les 16:30 comencen a arribar a casa i toquen el timbre més sorollós que he sentit mai i que secretament he començat a detestar. 

Sopem a les 18h, sí, ho sé, és molt d'hora. Tenen una gana que espanta, no recordava que podíem menjar tant. 

Després s'escarxofen al sofà i s'apreten com sardines en llauna aprofitant tot l'espai disponible. I quan aquest s'acaba, seuen als braços del sofà i s'estiren al terra. La majoria dels dies em confondríeu amb un d'ells, assentada i tapada amb la manta, em delatarien les queixes per tenir el nas enganxat a la pantalla. 

És emocionant veure com mica en mica van creant sensació de grup i d'equip, i sentir que en part és gràcies a mi. 

Veurel's endollats al mòbil, proposar un joc de cartes, un joc de taula, l'assassí, el telèfon... i que 8 de cada 10 vegades s'uneixin de seguida. 

Existeix aquesta idea generalitzada de que els adolescents són DIFÍCILS, rebels, desinteressats, dominats per les hormones, sorollosos i maldestres. No negaré que tenen totes aquestes - magnífiques - qualitats, però no serien les primeres que utilizaria per a descriure'ls. Inesperats i esperables, una muntanya russa d'emocions, els reis del drama, tendresa infinita, grans negociadors, descobridors, desconeixadors de les tonalitats del gris.

La relació amb ells és tant senzilla i fluïda que és difícil no estimar-los i emocionar-te amb ells. Un cop trobes l'equilibri entre l'autoritat i la proximitat. M'accepten com un més però tenen molt clar que no sóc un colega més. 

Han sigut 6 setmanes intenses, viure al mateix lloc on treballes no és fàcil, però també han sigut 6 setmanes en les que m'he desfet de molts dubtes relacionats amb les meves capacitats. 

Una experiència més per seguir creixent.

ENGLISH VERSION

I wake up at 6:40, I get dressed and brush my hair. At 7 I go down and help out serve breakfast for the teenagers while I turn the kettle on for a coffee.

We get the dirty plates to the kitchen and put out the lunch packs, the fruit basket, the snacks and crisps.

- Don't forget your lunch! Have a nice day!

- Thank you, you too! - contesten mig distrets mentre surten de la Residència.

Mornings are always similar, the teenagers come downstairs slowly, say good morning with sleepy faces and rusty voice, making them adorable. Especially those Saturday mornings in which they wake up at 6 or 7 and with their pyjamas still on and sleep on their eyes, they come downstairs and sit with their friends, those who have their bags already by the door, ready to leave. And they joke and cry a little.

Once they’re out I clean the tables and have breakfast while I chat with the two great women I’ve had the luck to work with.

Keys in one hand and a bin bag on the other I check the rooms and I fill the blackboard with stars. Who would’ve guessed such a simple system would work so well? Their excitement when they receive 5 stars for a tidy room is frankly amusing.

And then I’m free, from 9:30 until 16:30. Time that I invest walking around the island – what a pleasure it is to be able to go everywhere by foot-, on the beach, laying on the sofa, watching a movie, reading, writing… And every other day I offer to go help out the activity leaders at school.

They start arriving home around 16:30 and they ring the noisiest bell I have ever heard and that I have secretly started to hate.

We have dinner at 18h, yes, I know, it is really early. They eat ferociously, I did not remember we could eat so much.

Later they lay on the sofa and they squeeze using all the available space. And when it is over, they sit on the arms of the sofa and lay on the floor. Most days you’d confuse me with one of them, laying with a fleece on top, maybe my complains about their phone addiction would give me away.

It is exciting to see how little by little they start to create team spirit and to feel it is partly thanks to me.

To see them plugged to their phones, suggest a card game, a board game, the telephone… and that 8 of out 10 times they join straight away.

There is this generalized idea that teenagers are DIFFICULT, rebellious, uninterested, controlled by their hormones, noisy and clumsy. I won’t deny that they have all this – great – qualities, but they are not the first I’d use to describe them. Unexpected but expectable, an emotional roller-coaster, drama queens, infinite tenderness, great negotiators, explorers, oblivious to everyone tone of grey.

The connection with them is so easy that it is difficult to love them and get excited with them. Once you find balance between authority and proximity. They accept me as one more but they know very well I am not one of their buddies.

It’s been 6 intense weeks, to live and work in the same place is not easy, but it’s also been 6 weeks in which I have cleared a lot of doubts about my abilities.

One more experience to continue growing.