Endavant, passa, benvingut / Come in, welcome

English version below

5:30 am. Sona el despertador, em desperto, surto del sac, aparto la mosquitera i en silenci em vesteixo. M'enduc el mòbil, els auriculars i una ampolla d'Aguapura. Vaig al bosc al costat del "comedor", trio un arbre, netejo el terra de fulles i descalça començo  a ballar. Són masses anys fent ballet per començar a deixar de fer-ho a Guatemala.

6:30 am. Arribo a casa i tothom encara dorm. És període de vacances escolars i no cal llevar-se encara, però de camí he saludat a unes quantes persones que es dirigien a treballar. Aquí el dia comença d'hora i a les 4 am la comunitat ja es treu les lleganyes. 

Avui tinc calor i decideixo no escalfar l'aigua per a dutxar-me. Amb el petit recipient de plàstic, agafo aigua de la bota també de plàstic i la vaig deixant caure per sobre. L'aigua freda em desperta mentre el sol comença a escalfar.

Em vesteixo i rento els plats a mà. De la mateixa manera que rento la roba i motiu pel qual les meves mans comencen a fer una mica de llàstima. 

6:45 am. La cafetera al foc, un bol de llet amb cereals sobre la taula de fusta. Sec a la meva cadira preferida, en el meu costat preferit de la taula, on no cau res del sostre. A vegades t'endus alguna sorpresa. Gallines, ànecs, gossos i gats són visitants freqüents a la cuina. Aranyes, gripaus, escorpins, formigues de foc i llangardaixos ens visiten més de tant en tant. 

La casa comença a llevar-se, compartir casa amb sis persones més garanteix un moviment constant quan tothom és despert. Tenim tres cadires, dos tamborets trencats i una hamaca. El més llest tria cadira ràpid.

El cafè ja és llest, dues cullerades de llet en pols i una de sucre si us plau. Mentre espero que es refredi trec la tablet, el petit teclat que m'acompanya, la llibreta i l'estoig. Passo apunts, redacto un treball, el TFG va prenent forma, escric el blog, llegeixo. Cada dia una cosa diferent. Llegeixo molt, moltíssim. Sense internet i televisió recupero el meu antic món. Ja són cinc els llibres que he devorat en un mes i el sisè s'acabarà d'aquí poc.

9 am. Continuem a la cuina. Mentre la Judith cuina l'esmorzar per a les nenes (ous remenats, acompanyats de tomàquet, o ceba, o frijoles i sempre de tortilla  de maíz), parlem del mateix que acabem parlant sempre. 

Vaig a la casa del davant, la meva segona família aquí. "¡Buenos días Lucero!", mig crido mentre creuo l'entrada i la botigueta que tenen. Surt la Lucero amb el seu somriure característic que deixa veure les dues fundes de plata que adornen les seves dents. Estic d'allò més intrigada per saber perquè tothom les porta, a mi em semblen força incòmodes. Agafa una mandarina i seu, "¿fuiste a hacer deporte hoy?" em pregunta. "Pues claro, demasiado frijol como aquí." "Te vas a poner goorda" diu mentre riu i em dona un cop a la cuixa. "Mala!" i jo també ric. 

Surt el Rony i m'ofereix cafè. Avui anirà a la milpa a treballar una estona. 

Arriba el Dani amb la seva energia de nen de 8 anys avorrit, "Holaa!" crida i m'abraça. "Hola pesado!" responc, "¿y tu madre? ¿en casa?", "a saber" diu ell. M'acomiado de la Lucero amb un fins després i vaig a veure la Lucerito, la mare del Dani, de 25 anys i també veïna nostra. 

Em descalço i deixo les sabates a l'entrada. "Hola!" crido a l'entrar, em respon la Lucerito des de l'habitació on tenen el foc, l'Alejandra, de 6 anys i amb un cabell llarguíssim, mira la tele estirada al llit. S'apropa la Giovanna (de dos anys i mig) i em saluda amb un "Hola tia Aia!", l'agafo en braços i anem amb la seva mare. Està preparant el foc per a fer les tortilles, decideixo quedar-me  i ajudar-la, he de millorar la meva tècnica i aconseguir unes tortilles rodones i perfectes com les seves!

El matí va passant poc a poc, entre xerrades, llibres, cafès i apunts. 

12 am. Caminem amb la Glòria sota el sol, la comunitat a aquesta hora és un forn i els camins de sorra i pedra no ajuden. Anem a dinar amb una família de la comunitat, com cada dia des de fa dues setmanes. Així anem coneixent totes les famílies, augmentem la nostra xarxa, enfortim llaços i anem comprenent l'estructura, l'organitzacio i el funcionament de la comunitat i la Cooperativa. 

Els dinars estan plens de rialles i rumoreig. La comunitat s'omple de rumors diàriament i no li falten motius: una nova noia embarassada, una altra que s'ha escapat de casa, un home que va begut a totes hores, o molts homes, problemes de diners, de parella, de família... 

2 pm. M'estiro a l'hamaca amb un llibre i poc a poc m'adormo amb el balanceig. 

2:30 pm. Sona l'alarma i em desperto poc a poc. Em rasco el cul i les cuixes, lloc preferit dels mosquits per a picar-me mentre dormo a l'hamaca. Una senefa que segueix la forma dels fils de l'hamaca, m'adorna el costat del cos sobre el que estava recolzada. Una mica de cafè per a despertar-me. Au! M'he tornat a cremar la punta dels dits encenent l'estufa. 

Hem quedat a les 3 per a una reunió sobre el manteniment i l'ampliació del museu de la comunitat, que gira entorn els anys de guerrilla. Però ja sé que arribaran tard, les coses aquí van així, a un altre ritme. Quan vam arribar, la presidenta de la Cooperativa ens va plantar tres cops abans de poder reunir-nos amb ella. 

4:30 pm. Acaba la reunió i endrecem les cadires de nou dins de casa. 

Vaig de nou a casa la Lucero i allà la tarda s'escola entre els dits com aigua, mica en mica i sense que te n'adonis. 

6 pm. Ja és fosc. Completament. Començo a preparar el sopar, una mica de verdura per contrarrestar les quantitats de frijoles, arròs i ous que ens donen per dinar. 

Ja tinc son. Com canvia la concepció del dia i el temps quan el sol té un altre horari. 

8:30 pm. Bona nit. Demà serà un dia molt semblant i completament diferent. 

ENGLISH

5:30 am. The alarm goes off, I wake up, I go out of the sleeping bag, put the mosquito net  away and I dress silently. I take my phone, earphones and an Aguapura water bottle. I go to the forest next to the "comedor", I choose a tree, clean the leafes from the ground and barefoot I start dancing. It's been too many years dancing ballet to stop doing it in Guatemala. 

6:30. I get home and everybody is still sleeping. It's school holidays time, so they don't have to wake up yet, but on the way I've waved hello a few people on their way to work. Here the day starts early and at 4 am the community cleans the sleep of its eyes. 

Today it's hot and I decide not to warm the water to shower. With the small plastic bowl, I take some water from the plastic recipient and I let it fall over me. The cool water wakes me up while the sun starts to warm the day. 

6:45 am. The coffee on the fire, a bowl of cereals on the wooden table. I sit on my favourite chair, at my favourite side of the table, where nothing falls from the ceiling. Sometimes you can get surprised. Chickens, ducks, dogs and cats are common visitors in our kitchen. Spiders, frogs, scorpions, fire ants and lizards visit us not so frequently. 

The house starts to wake up, sharing the house with six more people means a constant movement when everybody is awake. We have three chairs, two broken stools and a hammock. The smartest one chooses chair quickly. 

Coffee's ready, two spoonfulls of powdered milk, one of sugar please. While I wait for it to cool down I take my tablet, the small keyboard, the notebook and the pencilcase. I write down this week's lesson (I keep studying online while I'm here), I write an essay, the thesis is slowly progressing, I write the blog, I read. Everyday a different thing. I read a lot, a lot lot. With no Internet and no TV, I gain back my old world. I've already read five books in the time I'm here, and I'll finish the sixth soon. 

I handwash the dirty dishes. The same way I handwash my clothes. My hands are looking kind of sad and dry. 

9 am. We're still in the kitchen. While Judith cooks breakfast for the girls (eggs with tomato, or onion, or frijoles and always with corn tortillas), we talk about our usual topic. 

I go to the house in front of ours, my second family here. "Good morning Lucero!", I half scream while I cross the entrance and the little shop they have. Lucero comes to greet me with her characteristic smile, which lets you see the two silver decorations on her teeth. I am really curious to know why everybody wears them, they look incredibly uncomfortable. She takes a tangerine and sits down, "did you practice sport today?" she asks. "Of course, I eat too many frijoles here". "You'll get faaat" she says laughing, and hits my thigh gently. "Meanie!" and I laugh as well. 

Rony comes out and offers me coffee. Today he's going to the corn fields to work. 

Dani arrives with the energy of the bored 8 year old he is, "Hellooo" he says and hugs me. "Hello annoying!" I answer, "and your mum? at home?", "who knows" he answers. I say goodbye to Lucero and I go visit Lucerito, Dani's mum, 25 years old and our neighbour as well. 

I take my shoes off and leave them at the entrance. "Hello!" I scream while going in, Lucerito answers me from the room where they have the cooking fire, Alejandra, 6 years old and with dreamy long hair, watches TV laying on the bed. Giovanna (two years and a half) walks towards me and greets me with a "Hello auntie Aia!", I take her up in my arms and we go with her mum. She's preparing the fire for the tortilles, I decide to stay and help her, I have to get a better technique so I can make round and perfect tortillas like hers!

The morning goes by, between conversations, books, coffees and university's work. 

12 am. Glòria and I walk under the sun, the community is an oven at this time of the day and the sand and rocks on the way are no help. We are going to have lunch with a family from the comminty, like we've done everyday for two weeks. Like this we get to know all the families, we expand our net, strenghten relationships and we get a better understanding of the community's structure, organistation and functioning. 

These lunches are full of laughs and gossiping. The community's full of gossip everyday and it has many sources: a new pregnant girl, another one who's flewn her home, a constantly drunk man, or many men, money problems, couple problems, family problems... 

2 pm. I lay on the hammock with a book and I slowly fall asleep with its movement.

2:30 pm. The alarm goes off and I slowly wake up. I scratch my bum and thighs, the two favourite spots for mosquitoes to bite me while I'm asleep. A landscape on my skin, following the shape of the hammock's strings. A little bit of coffee to wake up. Ouch! I got burnt again while turning the stove on. 

We have a meeting at 3 to talk about the ampliation of the community's museum, which is about the guerrilla years. But I already know the assistants will be late, this is how things go here, they dance to another rythmn. When we got here, the Cooperative's president stood us up three times before we could actually meet her. 

4:30 pm. The meeting's over and we put the chairs back inside the house. 

I go again to Lucero's place, where the afternoon's go away like water between my fingers, slowly and then all at once. 

6 pm. It's dark already. Completely. I start preparing the dinner, some vegetables in opposition with the frijoles, rice and eggs we've been eating lately for lunch.

I'm tired. It's incredible how the feeling of the day and the time changes with the sun has a different schedule. 

8:30. Good night. Tomorrow will be very similar and completely different.