A YEAR IN REVIEW

Don’t worry if people think you’re crazy. 

You are crazy. 

English version below

Fa un any vaig prendre una de les decisions més bojes de la meva vida. Vaig decidir deixar tot el que coneixia i el que feia sentir còmode i segura, per anar a viure a un altre país, on no coneixia a ningú, ni l'idoma, ni el que m'esperava.

Tenia una una necessitat imperiosa de llibertat sobre tot, volia prendre les regnes de la meva vida i prendre tantes decisions com em fos possible. Sabeu aquesta sensació de sentir-se atrapat en el que la societat espera de tu? "La societat". Com si jo no en formés part.

Suposos que alguns els farà gràcia o llegiran amb indignació que jo digui que em sento atrapada des de la meva situació de privilegi. 

A mi m'indigna que poder reflexionar sobre la teva felicitat o llibertat sigui un privilegi. 

Aquest any ha estat tenyit per aquesta reflexió constant. I suposo que no és res més que la continuació natural de la recerca introspectiva sobre el "qui sóc" que no sóc capaç d'abandonar. 

Aquest any he estudiat un Màster que m'ha fascinat, m'ha obert la ment a realitats que em fan creure en la construcció conjunta d'un altre món, on he conegut persones i professionals increïbles. I tot això mentre treballava en un altre país. Així durant els primers sis mesos treballava a jornada completa a Alemanya i volava cada dues setmanes a Barcelona per anar a classe els caps de setmana. 

He après innombrambles lliçons de nens de 2 anys i del poder incalculable de l'Educació en la construcció de la nostra humanitat. La puresa i complexitat de la nostra naturalesa. 

M'he adonat de la força de les arrels que em lliguen al tros de terra que anomeno "casa". De la importància de la relació amb la meva família iels meus amics. En com poden canviar el meu humor amb una abraçada, un "com estàs?" o una tarda junts. 

I pot ser per això els amics que he fet a Colònia són pocs perquè he construït relacions més significatives amb ells. 

Aquest any també tingut moments de pura felicitat i de tristesa absoluta. De pensar en qui sóc i el que és realment important per a mi.

L'any 2017 m'ha donat moltes lliçons sobre el que necessito, el que vull i el que està a les meves mans. Que no sempre van de la mà. 

Aquest any ha estat dedicat a la llibertat i la felicitat. 

Per a l'any que comença vull tenir millor cura de la meva salut mental, que vol dir tenir cura de les persones i relacions importants en la meva vida, la relació amb mi mateixa, la meva ment i com enfronto la vida. 

Als que heu compartit amb mi aquest any GRÀCIES per escoltar-me, recolzar-me, intentar-me entendre quan sóc incomprensible, abraçar-me, aguantar els meus crits i plors, les meves congruències i incongruències, gràcies per continuar en la meva vida o haver-hi entrat, per fer-me riure o riure'm les gràcies, per ballar amb mi i fer-me ballar, per qüestionar-me i fer-me sentir que no sola fins i tot quan vull estar sola. 

Gràcies als meus pares per deixar-me ser com sóc fins i tot quan no m'entenen. Per haver-me acompanyat i ensenyat a estimar. 

ENGLISH

A year ago I made one of the craziest decisions of my life. I decided to leave everything I knew behind, everything that made me feel safe and secure, to go live in a different country where I didn't know anyone, or the language, or what was ahead. 

I had that imperative need for freedom, I wanted to take over the reins of my life and make as many decisions as I could. You know that feeling of being trapped in what society expects from you? "Society". As if I wasn't part of it.

I guess some might find funny or might be outraged reading I feel trapped in my privileged situation. 

I find outrageous that reflecting on your happiness and freedom still remains a privilege. 

This reflection has been a constant this year. And I guess it is only the natural continuation of this introspective search about "who I am" that I seem to be unable to give up. 

This year I've studied a Masters that has fascinated me, has opened my mind to realities that make me believe in the construction of a different world, where I've met incredible people and incredible professionals. And all of this while I worked in a different country. So during the first six months of this year I had a full time job in Germany while I flew every other week to Barcelona to go class on the weekends. 

I've learned countless lessons from 2 year olds and about the invaluable power of Education in the construction of our humanity. The purity and complexity of our nature.

I've realized how strong the roots tying me to the piece of land I call "home" are. The importance of the relationship to my family and friends. How much they can change my mood with a hug, a "how are you?" or an afternoon spent together.

And maybe that's why I've only made a few friends in Cologne, because I've created more meaninful relationships with them. 

This year I've also had moments of pure happiness and absolute sadness. Moments of thinking about who I am and what is really important to me. 

The year 2017 has taught me many lessons about what I need, what I want and what is in my hands. Which don't always go hand in hand.

This year has been dedicated to happiness and freedom. 

For the year ahead I want to take better care of my mental health, which means taking care of the peoople and relationships that are important in my life, the relationship with myself and how I cope with life. 

To those who've shared this year with me THANK YOU for listening to me, supporting me, trying to understand me when I am incomprehensible, hugging me, putting up with my screaming and crying, my congruences and inconsistencies, thank you for contuining to be in my life or having just entered it, for making me laugh or laughing at my jokes, for dancing with me and making me dance, for questioning me and making me not feel alone even when I want to be alone. 

Thank you to my parents for letting me be who I am even when they don't understand me. For being by my side and teaching me how to love.