Migració, llibertat i vida / Migration, freedom and life

Freedom in general may be defined as the absence of obstacles to the realization of desires

English version below 

Per què vas decidir deixar el teu país?

Un silenci. Mirar-se les mans. Mitges veritats, mentides senceres, veritats que em fan agafar aire.

Els meus pares van morir amb la crisi de l’Ébola.

Volien fer l’incisió (mutilació genital femenina) a les meves filles, jo també la vaig patir, i no volia que passessin per això, així que vaig decidir sortir.

En busca d’una vida millor.

A causa de la misèria.

Jo abans em dedicava a la política, al canviar l’ètnia al poder del país van començar les persecucions.

Fugint de Boko Haram.

Volien forçar-me a casar-me.

Es pensaven que estava posseït i em volien matar.

La meva mare no es podia fer càrrec de tots els germans, ens vam quedar sense recursos per a continuar pagant l’escola.

A causa de la inseguretat, la inestabilitat política i la guerra.

No és la meva història, no és la meva vida rere cada una d’aquestes frases, però tinc el privilegi de tenir veu i la responsabilitat d’utilizar-la.

Migrar és una decisió increïblement complexa i resultat d’un gran cúmul de circumstàncies. Un nen de 13 anys no abandona el seu país sol a peu sense parlar amb els seus pares de la decisió que ha pres per un “efecto llamada”. 

He après a no preguntar pel pare de la criatura que tantes de les dones que atenem porten al ventre, perquè per escapar de la violència sexual al país d’origen han de suportar la violència sexual durant el viatge cap al Nord.

Aquells que arriben i pregunten fluixet pel contacte de la persona que els guiarà vers el retorn voluntari al país. Com si fos vergonyós adonar-se de que no som superhumans i tenim un límit al dolor.

Ja no llegeixo les notícies de la mateixa manera perquè darrere de cada naufragi hi ha rostres que temo conèixer. I tantes famílies que no sabran què ha sigut del seus, o a quin indret del mar anar a plorar-los.

Imagina creure que l’ésser humà és lliure.

He escoltat mares explicar com el seu fill s’allunyava en una barca que enmig de la marea i la confusió de la nit les havia deixat enrrere, homes ensenyar les ferides provocades pels gossos que els havien enviat les autoritats, adolescents que dormen sobre una manta i sota l’abric del cel.

I suposo que estic cansada d’escoltar-los en silenci.

No escollim ni som responsables del nostre lloc d’origen, però som responsables del nostre privilegi i d’utilitzar-lo per igualar la balança. Cada dia tens l’oportunitat de ser un agent de canvi, perquè tots som peces d’aquest joc que anomenem vida, cada una de les teves accions té conseqüències.

Tu pots canviar el món. I si no estàs fent res activament per a generar un canvi positiu, tingues clar que la no acció i la ignorància generen un canvi negatiu. Així que si tens el privilegi de ser lliure i escollir, utilitza’l, per a tots aquells pels qui la paraula llibertat és un miratge.

L’ésser humà és increïble, aquest post és per aquells que arrisquen la seva vida per un somni, els que l’arrisquen per salvar la vida d’un altre, els que fugen per salvar la pròpia, els que estimen la vida, els que ja no poden més però segueixen sense rendir-se.

Per a tots aquells migrants i professionals que han contribuït a reafirmar la fortalesa i la bellesa de la condició humana.

Com si no formessim parts tot del mateix tros de terra, aire i aigua. 

ENGLISH VERSION

Why did you leave your country?

A silence. A look at their own hands. Half truths, complete lies, truths that make me take a deep breath. 

My parents died because of the Ebola crisis.

They wanted to make the incision (female gential mutilation) to my daughters, I suffered it to, and I didn't want them to go trhough that, so I decided to leave.

In search of a better life.

Because of misery.

I used to work in politics, when the ruling ethnicity changed the persecution started.

Fleeing Boko Haram.

They wanted to force me to marry.

They thought I was possessed and wanted to kill me.

My mum could not support all of us (children), we could not afford to pay school anymore.

Because of the insecurity, political instability and war.

It is not my story, not my life behind each of these sentences, but I have the privilege to have a voice and the responsibility to use it. 

To migrate is an incredibly complex decision and result of a lot of circumstances. A 13 year old boy doesn't abandon his country on foot without telling his parents about his decision because of a "calling effect". 

I learnt not to ask about the father of the baby that so many of the women we work with carry in their bellies, because in order to escape sexual violence in their countries they must face sexual violence on their journey to the North. 

Those who arrive and ask quietly for the information of the person that will guide them through voluntary return to their countries. As if it was shameful to realize we are not superhumans and there's just so much pain we can endure.

I don't read the news the same way anymore, because behind every shipwreck there are faces I'm afraid to recognise. And so many families who will not know what happened to their loved ones, or to which point of the sea they should go to to cry. 

Imagine believing the human being is free. 

I've listened to mothers tell about that night they saw their child go away in the little boat that had left them behind in the confusion of the night, men show the wounds result of the dogs sent by the authorities, teenagers sleeping on a blanket and under nothing else but the sky. 

And I guess I'm tired of listening in silence.

We do not choose and we are not to blame for our origin, but we are responsible of our privilege and how to use it to tip the scale of inequality. Everyday you have the opportunity to be an agent of change, because we are all pieces in this game we call life, each of your accions has consequences.

You can change the world. And if you are not actively doing anything to generate a positive change, be assured that no action or ignorance is generating a negative change. So if you have the privilege of being free and choosing , use it, for all of those for whom the word freedom is just a mirage. 

The human being is incredible, this post is for those who risk their lifes for a dream, for those who risk it to save someone else's, those who flee to save their own, those who love life, those who cannot take it any longer but go on neverhteless. 

For all of those migrants and professionals who've contributed to the reaffirmation of the strength and beauty of the human condition.

As if we were not all part of the same piece of land, air and water.