Pors, dubtes i decisions / Fears, doubts and decisions

English version below

Quan et planteges marxar ja sigui de viatge, per estudiar, per anar a fer negocis, per anar a fer un voluntariat, les primeres dues preguntes que et fas són: a on i durant quant de temps? 
Aquestes són les primeres preguntes que vaig poder resondre: vull marxar on sigui a fer les pràctiques en cooperació internacional i durant un temps inferior a sis mesos. Fins aquest moment tot és clar. La següent pregunta és: què passarà mentre jo sigui fora? És aquí quan apareixen les pors. I si quan torno tot ha canviat? O... si jo he canviat però tot al meu voltant continua igual que abans?
Marxo durant l'últim curs de la carrera, el moment idoni per establir contactes amb els centres de pràctiques de cara a la futura feina, i si quan torni no trobo feina? I com ho pagaré? Els meus pares ja en tenen prou amb els càrrecs ordinaris de la universitat, jo treballo però... El meu sou de cangur i profe particular no s'estira pas tant, puc demanar una beca però... i si no me la donen? I ja posats a acabar de formular el pitjor escenari possible: i si els meus amics i la meva família descobreixen que de fet, la meva absència és més plaent que la meva presència?. Aleshores amb tot aquest cistell de pors t'envàs a a dormir i  dius: mira, saps què? Millor que em quedi aquí i així no m'arrisco. 
Però al matí següent et lleves i penses que si no trobes feina no serà tant sols perquè hagis estat tres mesos fora, pot ser el 51% d'atur juvenil també hi té alguna cosa a veure, que ja buscaràs una feina a l'estiu i una alternativa per a poder finançar les pràctiques, que els meus amics i familiars enyoraran les meves bromes amb tant poca gràcia. 
I aquest dia decideixes marxar. 


ENGLISH

When you start thinking about going away for a trip, to study, for business, to volunteer or any other possibility; the first two things you ask yourself are: where and for how long?
These are the first questions I could answer: I want to go anywhere to do an internship in international cooperation for a stay shorter than six months. 
Up to this point everything is clear. The next question was: what will happen while I'm away? And this is when fears appear. What if when I come back everything has changed? Or... what if I've changed but everything around me is just like how it was before? 
I'm going away on my last year of univerisity, which is the time to build contacts  and network with your internship's organisation for a future job, what if I can't find a job when I come back? And how will I pay for the trip? My parents already pay enough with the ordinary university charges, I do work but... My babysitting and private teacher's salary don't begin to cover the expenses, I can ask for a scholarship but... what if I don't get it? And since we're already set to imagine worst case scenarios: what if my friends and family find out that my absence is actually more pleasurable than my presence?
And then with this basket full of fears you go to sleep and think: look, I better stay and not risk it. 
Yet the next morning you wake up and you tell yourself that if you don't find a job it won't exclusively be because you went away for three months, maybe the 51% juvenile unemployment rate has something to do with it as well, that you'll look for a summer job and some other alternative to finance the internship, that my friends and family will miss my non funny jokes.
And that day you decide you'll go away. 

Help me fund the adventure!
gofundme.com/roadtoguatemala